Alexander

La pel·lícula es basa en la vida d'un dels líders més brillants i influents de la història: Alejandro Magne, un home que a l'edat de 25 anys havia conquerit el 90% del món conegut. Alejandro va portar al seu exèrcit de soldats grecs, macedonis i posteriorment orientals al llarg de 35.000 quilòmetres de setges i conquestes en només vuit anys i quan va morir als 32 anys havia forjat un imperi sense igual en la història. Ambientada al món pre cristià de costums socials i morals molt diferents de les d'avui, la pel·lícula explora una època d'una bellesa inigualable, d'una brutalitat increïble, amb grans ideals i terribles traïcions. Examina de forma honesta i atrevida la vida d'Alejandro i la seva relació amb la seva mare Olimpia, el seu pare Filipo, el seu gran amic i comandant Hefestión, la seva ambiciosa i bella dona Roxana i el seu confident i lleial general Tolomeo.

En aquesta pel·lícula tenim la oportunitat d’analitzar-la sota paràmetres diferents del lideratge. Com es pot apreciar, els comandants d’Alejandro no es poden analitzar sota el model de col·laboradors de Hersey&Blanchard. Es basa en un context mitològic, a la Grècia del 356 a.C., on grans pensadors com Aristòtil van influenciar en la forma de ser i viure dels seus ciutadans. Cal destacar que la pel·lícula es basa en l’autolideratge d’Alejandro, en consonància amb el seu pathos, logos i ethos, i en el seu canvi de filosofia en el rodatge, influenciat per la seva mare, que li va provocar un abús de poder i no claredat dels seus objectius.

Cal destacar també la comparació de líders dels dos grups. Per una part, Alejandro, un líder que en principi es considera democràtic, amb un pensament i objectiu global, i per altra part, Darío III, un capità tirà, amb un pensament molt individualista, que busca la satisfacció personal i no general.

Coach Carter



La pel·lícula està basada en una història verdadera, la de Ken Carter, entrenador de bàsquet al institut de Richmond (California). Aquest entrenador havia aconseguit els títulars dels diaris locals el 1999 després d'haver dirigit una sèrie de partits sense derrota tot superant els seus predecessors en resultats acadèmics per als seus jugadors.

Els Oilers de Richmond High es preparaven per a l'imminent campionat de bàsquet mentre la ciutat  excitada amb el seu equip, invicte, i les graderies s'omplien de fans. No obstant això, una decisió de l'entrenador Ken Carter anava a dividir la comunitat va decidir tancar el gimnàs i es va negar a permetre que els seus jugadors entrenessin i juguessin allí en haver suspès els seus exàmens. Així va saber inculcar en els nois als quals entrenava la importància dels estudis, que hi havia un futur més enllà de les drogues, la presó i per descomptat que el bàsquet.

Gràcies a les situacions que ens plantejava la pel·lícula hem pogut analitzar el lideratge de K.Carter a través dels conceptes Logos, Pathos, Ethos, els quals es veuen situacions on l’ entrenador els compleix a la perfecció. La problemàtica dels jugadors ens mostra carències esportives a nivell col·lectiu i a nivell personal en la majoria de casos. Aquests jugadors els hem pogut classificar segons el criteri de col·laboradors de Hersey&Blanchard, tot i que no es veu tota la classificació al no ser un film propici per analitzar personatges segons aquest criteri. La part més important a analitzar és el doble canvi el qual podem exemplificar amb les 8 fases (situació d’ urgència, crear visió, quick-wins,...). En la primera situació de canvi la podem classificar a nivell esportiu, mentre la segona part d’ una vessant acadèmica on tots els jugadors i entorn evolucionen en direccions diferents.

Per últim s’ ha fet un símil amb el cas real d’ un entrenador de basquet, Phil Jackson, el qual hem establert semblances amb el model de leadership i els conceptes abans esmentats i treballats a classe. 

300

Aquesta pel·lícula esta ambientada en “La batalla de les Termopiles” que va ser un enfrontament en la Segona Guerra Mèdica entre una aliança de polis gregues liderades per Esparta i l'Imperi persa de Jerjes I.

La invasió persa va ser una resposta tardana a la derrota soferta en la Primera Guerra Mèdica, que havia finalitzat amb la victòria d'Atenes en la batalla de Marató. Jerjes va reunir un exèrcit i una armada immenses per conquistar la totalitat de Grècia i, com a resposta a la imminent invasió, el general atenès Temístocles va proposar que els aliats grecs bloquegessin l'avanç de l'exèrcit persa en el pas de les Termopiles, alhora que bloquejaven l'avanç de l'armada persa en els estrets d’Artemisio.

Leonidas, és el rei d’Esparta i el dirigent dels 300 soldats encarregats de lluitar per la llibertat del poble grec. Els soldats lluiten contra l’immens exercit persa dirigit per Jerjes que es considera un ésser diví i defineix com a inferior qualsevol home del planeta.

Durant la batalla de les Termopiles podem observar les grans diferencies de lideratge que hi ha entre Leonidas i Jerjes. El rei d’esparta és el líder moral i formal del seu exercit mentre que el rei persa actua com a autoritat purament formal. La part més interessant de l’anàlisi de la pel·lícula es la comparació dels dos lideratges. En primer lloc, Leonidas inspira confiança, parla de “nosaltres” en diferents escenes de la pel·lícula, delega responsabilitats, fa el treball amè constantment per a motivar als seus soldats i pensa en els resultats i les persones. En segon lloc, Jerjes inspira terror, exigeix constantment, subestima als col·laboradors, parla de “Yo” i castiga. 

Són també importants els papers de la reina i del exiliat Efialtes. Aquests 2 personatges ens permeten veure la vessant mes humana de Leonidas i denoten alguns errors estratègics del líder espartà.

La última fortaleza

Eugene Irwin, un general altament condecorat de l’exèrcit dels estats units, s’autodeclara culpable, de la mort dels seus soldats i es condemnat a complir 10 anys de presó en una presó militar. Aquesta presó és dirigida per el coronel Winter, el qual admirable al general. Winter dirigeix la presó, amb ma dura, tenacitat, violència i amb mètodes molt qüestionables.

Desprès de que els reclusos de la presó, demanessin ajuda a Irwin i aquest veies la manera cruel d’actuar del coronel, decideix prendré el control de la presó per tal d’aconseguir que aquest perdi el poder i el treguin del càrrec.

El tema més rellevant d’aquesta pel·lícula, es veure les diferencies que existeixen entre el general Irwin i del coronel Winter. La seva manera d’actuar i de pensar es completament oposada en tota la pel·lícula.

Si ens fixem en la conducta, veiem que l’Irwin es centre tant en els resultats com en les persones, en canvi en Winter tan sols es centre en els resultat. Mirant la taula de comportament de “blaker i monton”, veien que el primer es un líder democràtic(9-9) i el segon és un líder autocràtic (9-1).

Observant l’autoritat del líder, veiem que l’Irwin té l’autoritat formal dels presoners, i en canvi en Winter té la formal. En aquesta pel·lícula es veu que la autoritat moral supera la formal en molts aspectes.

Pel que fa al tema dels col·laboradors, la diferencia entre els dos també es veu clarament, m’entres el general Irwin confia en els seus col·laboradors, i veu la seva part bona, i la intenta potenciar. El coronel Winter el que fa es subestimar-los i buscar la part mes dolenta per intentar beneficiar-se’n.

Les altres diferencies que es poden veure a la pel·lícula són:

Irwin:  

·         Inspira confiança

·         Parla de “nosaltres”

·         Mostra i exemplifica

·         Fa el treball motivant

·         Delega responsabilitats

Winter:

·         Inspira terror

·         Parla de “Jo”

·         Exigeix

·         Fa la feina avorrida

·         Ordena als recades

Observant aquestes diferencies observem quin dels dos personatges es un veritable líder i qui no.

Un altre tema a estudiar que es pot observar a la pel·lícula és el tema de gestió del canvi. Podem veure que aquest canvi es fa correctament, i que segueix a la perfecció el model de “John kotter “ vist a classe.

Si analitzem cadascun dels punt tenim que :

1 -És crea una sensació d’urgència, que es lluitar contra la crueltat del coronel Winter

2 -Crear una Visió: fer fora al coronel

3 -Comunicar la visió. Aquest fet es produeix en el menjador de la presó, quan l’Irwin explica a tots els presoners el que faran.

4 – Potenciar a altres, tal i con es veu amb  Aguilar, en la construcció de la muralla, amb Yates…

5 – Èxits a curt termini, amb la construcció de la muralla i la conquesta de la presó

6 – Consolidar la millores.

7 – Institucionalitzar nous mètodes, cosa que no es veu del tot clara a la pel·lícula.

Billy Elliot

Amb aquesta pel.lícula hem pogut treballar conceptes com el coaching, el mentoring i el model de lideratge lndividual de Boyatzis, Goleman i McKee.

En una primera part de la pel.lícula observem com en Billy descobreix la seva veritable vocació, però debut al ambient en el que es troba, amb el pare i el germà totalment en contra i en un entorn d’hostilitats i crispació constant en Billy es veurà en grans dificultats per aconseguir el seu objectiu.

En aquesta situació apareix la figura de la Sra. Wilkinson. Aquesta professora serà l’encarregada de fer-li un procés de mentoring/Coaching. Recordem que la diferencia entre el coaching i el mentoring és el trasllat de coneixements. Al mentoring hi ha trasllat de coneixements per part del mentor i al coaching simplement hi ha el suport i una guía per arribar al objectiu del coachee.

Un altre aspecte clau de la pel.lícula és l’evolució que pateixen tant el pare com el germà del Billy. En un primer terme es produeix un estat de shock i de repulsió al canvi, però a mida que s’ anadonen del do que té en Billy passen a donar-li un suport pràcticament incondicional. Això ho fa possible la tenacitat i la fe d’en Billy per sobreposar-se a totes les adversitats que li van sorgint.

Per tant el pare passa de ser un líder que “arrea” i que pensa en sí mateix a ser un líder que guia i inspira confiança.

La Ola



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La pel·lícula de La Ola presenta un debat que va més enllà del que hem vist prèviament.

Que va des de el teambuilding o la gestió del canvi , passant per les dictadures, les sectes i la relació amb altres organitzacions piramidals totalitàries com la màfia.

Les dos úniques semblances entre la teoria sobre  el lideratge de grup i la pel·lícula eren :

1.El teambuilding segons Tuckman y Jensen :

Ja que trobem un conjunt amb un buit existencial molt potent, sense cap tipus d’inquietud o motivació. I on amb la pregunta del Professor Wenger s’aferren a la primera idea que tenen.

El professor Wenger a través dels seus coneixements vitals ( ja que ell era anarquista) i mitjançant llibres aplica un forming per ensenyar als seus alumnes com funciona un règim autocràtic. Poc després amb una sèrie de normes converteix al conjunt en un Grup o Exercit.

La clau de l’historia es que veurem com un conjunt es transforma en exercit  i no arriben a un equip d’alt rendiment, sinó que es queden en exercit i pateixen un storming que els torna al lloc d’inici.

2. El leading Change de John P.Kotler.

Pensem que en el moment que el professor llença la pregunta es crea una urgència, aquesta urgència desencadenarà en aplicar durant una setmana un sistema autocràtic.

Potencia la practica d’aquets mètodes que posteriorment s’executen fora de l’aula, aconsegueix uns Quick Wins com l’uniforme , el logo, la salutació i una forta unió com a grup.

Aïlla a tot aquell que sigui contrari a les idees del grup com la Caro

I al final obté una poderosa unió Directiva.

En el debat de classe es va focalitzar a comparar el que havia succeït a la pel·lícula amb altres estructures organitzacionals com règims autocràtics, màfies o sectes i comparar el líder de la pel·lícula amb els líders d’aquestes organitzacions.

Els règims autocràtics sorgeixen per situacions d’incorformisme social, com a la pel·lícula, on els alumnes tenen un gran buit existencial degut a problemes familiars i per la societat en si.

Les habilitats del líder, com pot ser en una secta, són de manipulació als seus subordinats utilitzant el control mental. Té poder únic i exclusiu.

Però, quin és el límit del poder?

En el film s’observa que el límit del poder esta quan el professor Wenger li diu als seus alumnes: “ Lo hubierais matado si os lo hubiera dicho!”

I també varem trobar altres filòsofs que deien on era el límit del poder en el que mes ens sentíem identificats era Marx i Hegel on el límit el marcava l’Estat per sobre de les persones.

Creiem que ha sigut una pel·lícula que ens ha donat peu a debatre molts temes socials, politics i que ens ha fet pensar en si es possible instaurà una dictadura en l’Europa d’avui en dia.

 

Che, el argentino

La pel·lícula Che, el argentino es una pel·lícula molt representativa de la visió i el lideratge d’un líder. Principalment es una pel·lícula basada en fets reals sobre la revolució que va haver-hi a Cuba cap a l’any 1955, encarrilada per Fidel Castro com a líder formal i com a màxim càrrec per excel·lència; però per altre banda trobem Che Guevara un líder mogut per un sentiment i estimat per tothom; es a dir, podem interpreta que aquest fa el paper del líder moral.

Aquesta pel·lícula ens facilita la visió del canvi, en el sentit que passa per totes les etapes. Inicialment tenen la urgència de canviar el president del govern degut a la dictadura que pateixen,  desprès podem observar que tenen la visió de canvi i l’actitud de reclutament per captar a més seguidors.  Un cop format el grup, la guerrilla comença a envair territoris amb rapidesa complint objectius secundaris però obtinguen resultats ràpids (QUICK WINS), de manera que consoliden les millores. Tan sols ens quedaria veure  la institucionalització de nous mètodes però que en aquesta pel·lícula no surt degut a que hi ha una segona part.

Per altre banda hem de tindre present que el Che es un líder amb uns objectius clars i que per tal d’aconseguir el seu objectiu ha d’utilitzar els barrets segons les situacions que es donen. A la primera meitat de la pel·lícula observem com Che s’enfoca més en un lideratge enfocat amb barrets resonants per tal de formar el grup i establir una visió conjunta. En canvi a la segona meitat podem veure un Che Guevara amb barrets disonant, de forma que agafa més poder i es torna més autoritari i dona lloc a que es el que porta el timó.

Per finalitzar hem de tractar el tema sobre el pathos, ethos i loghos... En Che considerem que té aquests tres atributs. El seu logos es aconseguir canviar la dictadura que pateix Cuba, per tant té un objectiu clar. També podem observa com és una persona amb molt empatia, que es posa en el lloc dels altres, i on la gran majoria de la població Cubana l’idolatra, encara actualment. I finalment l’ètica, que seria la part mes discutida sobre aquestes tres virtuts. Nosaltres considerem que encara que per aconseguir el seu objectiu fessin servir la violència i la guerra, ho feien perquè era l’únic camí que hi havia, ja que primer van intentar demandar al dictador però la justícia no va actuar. Per tant creiem que el Che és una persona amb una ètica molt destacable, i que si podia evitar la violència ho feia.