Alexander

La pel·lícula es basa en la vida d'un dels líders més brillants i influents de la història: Alejandro Magne, un home que a l'edat de 25 anys havia conquerit el 90% del món conegut. Alejandro va portar al seu exèrcit de soldats grecs, macedonis i posteriorment orientals al llarg de 35.000 quilòmetres de setges i conquestes en només vuit anys i quan va morir als 32 anys havia forjat un imperi sense igual en la història. Ambientada al món pre cristià de costums socials i morals molt diferents de les d'avui, la pel·lícula explora una època d'una bellesa inigualable, d'una brutalitat increïble, amb grans ideals i terribles traïcions. Examina de forma honesta i atrevida la vida d'Alejandro i la seva relació amb la seva mare Olimpia, el seu pare Filipo, el seu gran amic i comandant Hefestión, la seva ambiciosa i bella dona Roxana i el seu confident i lleial general Tolomeo.

En aquesta pel·lícula tenim la oportunitat d’analitzar-la sota paràmetres diferents del lideratge. Com es pot apreciar, els comandants d’Alejandro no es poden analitzar sota el model de col·laboradors de Hersey&Blanchard. Es basa en un context mitològic, a la Grècia del 356 a.C., on grans pensadors com Aristòtil van influenciar en la forma de ser i viure dels seus ciutadans. Cal destacar que la pel·lícula es basa en l’autolideratge d’Alejandro, en consonància amb el seu pathos, logos i ethos, i en el seu canvi de filosofia en el rodatge, influenciat per la seva mare, que li va provocar un abús de poder i no claredat dels seus objectius.

Cal destacar també la comparació de líders dels dos grups. Per una part, Alejandro, un líder que en principi es considera democràtic, amb un pensament i objectiu global, i per altra part, Darío III, un capità tirà, amb un pensament molt individualista, que busca la satisfacció personal i no general.

Coach Carter



La pel·lícula està basada en una història verdadera, la de Ken Carter, entrenador de bàsquet al institut de Richmond (California). Aquest entrenador havia aconseguit els títulars dels diaris locals el 1999 després d'haver dirigit una sèrie de partits sense derrota tot superant els seus predecessors en resultats acadèmics per als seus jugadors.

Els Oilers de Richmond High es preparaven per a l'imminent campionat de bàsquet mentre la ciutat  excitada amb el seu equip, invicte, i les graderies s'omplien de fans. No obstant això, una decisió de l'entrenador Ken Carter anava a dividir la comunitat va decidir tancar el gimnàs i es va negar a permetre que els seus jugadors entrenessin i juguessin allí en haver suspès els seus exàmens. Així va saber inculcar en els nois als quals entrenava la importància dels estudis, que hi havia un futur més enllà de les drogues, la presó i per descomptat que el bàsquet.

Gràcies a les situacions que ens plantejava la pel·lícula hem pogut analitzar el lideratge de K.Carter a través dels conceptes Logos, Pathos, Ethos, els quals es veuen situacions on l’ entrenador els compleix a la perfecció. La problemàtica dels jugadors ens mostra carències esportives a nivell col·lectiu i a nivell personal en la majoria de casos. Aquests jugadors els hem pogut classificar segons el criteri de col·laboradors de Hersey&Blanchard, tot i que no es veu tota la classificació al no ser un film propici per analitzar personatges segons aquest criteri. La part més important a analitzar és el doble canvi el qual podem exemplificar amb les 8 fases (situació d’ urgència, crear visió, quick-wins,...). En la primera situació de canvi la podem classificar a nivell esportiu, mentre la segona part d’ una vessant acadèmica on tots els jugadors i entorn evolucionen en direccions diferents.

Per últim s’ ha fet un símil amb el cas real d’ un entrenador de basquet, Phil Jackson, el qual hem establert semblances amb el model de leadership i els conceptes abans esmentats i treballats a classe.