La pel·lícula de La Ola presenta un debat que va més enllà del que hem vist prèviament.
Que va des de el teambuilding o la gestió del canvi , passant per les dictadures, les sectes i la relació amb altres organitzacions piramidals totalitàries com la màfia.
Les dos úniques semblances entre la teoria sobre el lideratge de grup i la pel·lícula eren :
1.El teambuilding segons Tuckman y Jensen :
Ja que trobem un conjunt amb un buit existencial molt potent, sense cap tipus d’inquietud o motivació. I on amb la pregunta del Professor Wenger s’aferren a la primera idea que tenen.
El professor Wenger a través dels seus coneixements vitals ( ja que ell era anarquista) i mitjançant llibres aplica un forming per ensenyar als seus alumnes com funciona un règim autocràtic. Poc després amb una sèrie de normes converteix al conjunt en un Grup o Exercit.
La clau de l’historia es que veurem com un conjunt es transforma en exercit i no arriben a un equip d’alt rendiment, sinó que es queden en exercit i pateixen un storming que els torna al lloc d’inici.
2. El leading Change de John P.Kotler.
Pensem que en el moment que el professor llença la pregunta es crea una urgència, aquesta urgència desencadenarà en aplicar durant una setmana un sistema autocràtic.
Potencia la practica d’aquets mètodes que posteriorment s’executen fora de l’aula, aconsegueix uns Quick Wins com l’uniforme , el logo, la salutació i una forta unió com a grup.
Aïlla a tot aquell que sigui contrari a les idees del grup com la Caro
I al final obté una poderosa unió Directiva.
En el debat de classe es va focalitzar a comparar el que havia succeït a la pel·lícula amb altres estructures organitzacionals com règims autocràtics, màfies o sectes i comparar el líder de la pel·lícula amb els líders d’aquestes organitzacions.
Els règims autocràtics sorgeixen per situacions d’incorformisme social, com a la pel·lícula, on els alumnes tenen un gran buit existencial degut a problemes familiars i per la societat en si.
Les habilitats del líder, com pot ser en una secta, són de manipulació als seus subordinats utilitzant el control mental. Té poder únic i exclusiu.
Però, quin és el límit del poder?
En el film s’observa que el límit del poder esta quan el professor Wenger li diu als seus alumnes: “ Lo hubierais matado si os lo hubiera dicho!”
I també varem trobar altres filòsofs que deien on era el límit del poder en el que mes ens sentíem identificats era Marx i Hegel on el límit el marcava l’Estat per sobre de les persones.
Creiem que ha sigut una pel·lícula que ens ha donat peu a debatre molts temes socials, politics i que ens ha fet pensar en si es possible instaurà una dictadura en l’Europa d’avui en dia.
La pel·lícula "La Ola", després de veure-la el passat dimarts, m'he adonat que llança una pregunta INCÒMODA: es podrien repetir successos com el del nazisme? Aquesta pel·lícula fa que tots comprenem com és possible posar en marxa una ideologia i, el que és més important, com pot arribar aquesta al dercervellament de les persones amb més influència d'un país. Voldria destacar al meu comentari el paper de Jürgen Vogel, el professor, per portar a terme la figura de líder, un líder imposat i després aclamat, en un grup portat a l'extrem en tots els sentits, fins a la consideració de poder matar per assolir els seus objectius.
ResponderEliminarQueda clar llavors, que s'està parlant d'una SECTA i no un procés de TEAM BUILDING. A partir del joc aparentment innocent que crea el professor, desencadena un sentiment de supressió a la individualitat per crear un equip que aparentment defensa i protegeix als seus membres. En certa part, una creació de TEAM BUILDING requereix aquests factors, però amb la lleu diferència que als M1 (no saben i no volen) i M.0 (destructius), se'ls hi aplica una condició de controlling, però no se'ls mata.
A més, en consonància amb la definició de Team Building, és el fet que aquest procés té un objectiu clar i que cada membre del grup coneix, el qual proporciona una visió de futur. Quin és l'objectiu d'aquesta secta? En la meva opinió, aquesta secta és en conjunt, una generació que merodeja sense cap objectiu definit, seguida incondicionalment pel seu "líder" Jürgen, sense saber molt bé el que fer ni el que faran en el futur, que a més no es coneix gaire bé entre membres.
La OLA, és una pel•lícula molt interessant, que narra un experiment real, que va fer un professor amb els seus alumnes. Aquest experiment consistia, en crear una dictadura, sembla’n a la que va patir el pobre alaman anys enrere, amb els alumnes de classe i al mateix temps sense que ells se n’esventessin.
ResponderEliminarEl principal problema que presenta aquesta pel•lícula, es l’escàs material de lideratge que apareix i per la qual cosa, el difícil que resulta estudiar-la. Per aquesta raó, el que faré serà estudiar els comportaments de lideratge que tenen els dictadors en general i observar les semblances que apareixen entre la pel•lícula i una dictadura real, tal i com vam fer a clase.
Primerament mirarem els diferents components i comportaments que apareixen a la pel•lícula, que es relacionen amb una dictadura. El primer que apareix es el norming, posar-se de peu al parlar, distinció per el professor, respecte als companys... Desprès apareix el nom i l’uniforme, que es un signe distintiu cap a la resta de les persones, i finalment apareix el saludo.
Al mateix temps, també hi ha certs comportaments, com l’exclusió del grup de companys que no pensin igual, frases com “ La força del grup”, protecció entre els membres del grup, i lluita i violència contra tots els altres, intentar obligar a altres persones a fer-se membre del grup...
Aquestes accions i comportament que acabo d’explicar són els que succeeixen també a les dictadures. A classe també sa fet relació entre la pel•lícula i les sectes.
Si observem el lideratge dels dictadors reals, podem veure, que la majoria no són uns veritables líders, ja que no compleixen els tres requisits per a ser-ho. La majoria si que compleixen amb el Pathos i l’Logos, ja que obtenen bons resultats ràpidament i es preocupen per la seva gent. Però pràcticament cap pot dir què té Eghos, ja que les seves accions no es poden consideren ètiques.
Després de visualitzar i analitzar en el debat del passat dimecres la pel·lícula de “La Ola” desprenc el següent anàlisi.
ResponderEliminarEn primer lloc destacar el rol de lideratge totalment oposat als que havíem estudiat fins ara, portat a terme per el professor Wenger, el qual per tal de poder ensenyar als seus alumnes del vertaders significat de una autocràcia, instaura una dictadura a la seva assignatura on ell es l’únic líder. A través del seu lema “Força mitjançant la disciplina, força mitjançant la comunitat, força a través de l’acció, força a través de l’orgull” fa que els seus alumnes segueixin les seves noves regles.
La posició dels alumnes que ràpidament es posen a total disposició d’ell dona a entendre que quan el poble es dèbil, el líder obté amb facilitat el suport de la massa.
Podem observar com s’apliquen part de les mateixes teories estudiades, com per exemple de Tuckmen i Jensen, en el sentit de que primer observem un conjunt d’estudiants que a través del Norming passen a ser un grup on les persones perden importància i prevaleixen els resultats. Com a bona evolució aquets haurien de passar a la integració mitjançant el Perfoming però aquest salt no es veu realitzat en cap moment de la filmació. Conseqüentment, opino que estem parlant de una secta a diferència de un Teambuilding.
Per una altre banda, analitzant els principis d’Aristòtil en la imatge del professor Wenger, desprenc que com a persona si que gaudeix dels tres termes (Ethos, Pathons, Logos) però en canvi, com a líder en el rol que assumeix en el projecte perd la ètica (Ethos). I això es bàsicament el que ha passat en tots els líders autoritaris (dictadors) que han tingut poder al llarg de la història de la nostre humanitat.
En primer lloc vull dir que la pel·lícula ‘’La Ola’’ ha vingut molt bé a aquesta assignatura ja que es un film diferent als anteriors visualitzats i que dona un punt de vista diferent per comentar els conceptes de classe i dona una concepció al debat si més no, diferent.
ResponderEliminarA part de la descripció de la pel·lícula que han fet el meus companys voldria expressar una reflexió que és la següent; si la metodologia que aplica el professor s’ hagués topat amb una classe que segueix al peu de la lletra les seves indicacions però amb la diferència que els alumnes fora de classe no traspassessin els límits, ni hi hagués un alumne psicològicament malalt que acaba suïcidant-se,...el mètode de classe ja no es tan extrem i radical des de el meu punt de vista. És a dir, part de la culpa del problema que sorgeix jo crec que és dels alumnes, ja que si fossin uns nois els quals quan acaben la classe sen van a fer esport, jugar a videojocs o qualsevol altra activitat que no fos ‘’La ola’’, no hagués crescut el problema i la finalitat de la classe que era aprendre el concepte d’ autarquia, s’ hagués realitzat exitosament i el mètode seria força interessant.
Opino que tot el conflicte va arribar a aquella situació al sumar una sèrie de factors com el professor que exalta en desproporció a la classe, i un conjunt de nois amb falta d’ objectius i personalitat davant els estudis.
La pel•lícula de “La ola” ens fà una breu reflexió sobre la possible repetició d’un regim dictatorial al segle XXI. Aquesta és la pregunta que el professor realitza als alumnes al començar la nova assignatura. Jürgel Vogel a través de petits passos converteix la classe en un petit grup revolucionari que busca el canvi com a principal finalitat.
ResponderEliminarAquesta pel•lícula, a diferencia de les altres, ens mostra una visió molt propera al regim dictatorial o sectari. Com hem pogut contemplar a la pel•lícula existeix un norming, el líder va marcant una sèrie de normes que tothom ha de complir si volt formar part de la ola. Un clar exemple el podem trobar en la utilització de camises blanques o aixecar-se a l’hora de parlar. Aquest norming permet al grup diferenciar-se dels demes i alhora descobrir quina part de la classe i de la comunitat en general no vol formar part d’aquest nou grup.
Com passa a la majoria de règims dictatorials, el dirigent no acostuma a ser un autèntic líder ja que no compleix les tres característiques principals per a ser un bon líder. Els dictadors no acostumen a tenir ethos ja que les accions que realitzen no tenen ètica . En el cas de la ola podem dir que el professor no és un autèntic líder ja que no te habilitats per controlar al grup i gestionar-lo de la manera més adequada possible.
Filament la major similitud de la forma de lideratge dels grans dictadors i la del professor es bassa en el poble. Quan el poble esta debilitat el dirigent rep el suport de la gent de manera immediata. En el cas de les dictadures per qüestions d’inconformisme i en cas de la pel•lícula la majoria d’alumnes son incompresos o tenen algun tipus de problema al seu entorn.
Aquest comentari ha de partir de la base següent: és possible repetir un règim com el nazi al segle XXI? Si analitzem les raons per les quals va arribar Hitler al poder i comparem la situació econòmica i social amb l'actual veiem que hi ha molts punts en comú. S'ha de tenir en compte que l'instint humà segueix sent el mateix abans que ara i moltes reaccions que ara mateix ens semblen impensables podrien reaparèixer com aquesta pel·lícula ens demostra.
ResponderEliminarVeiem que Jurgel Vogel intenta respondre la pregunta anterior duen a terme la pràctica d'un règim dictatorial a la seva clase. Per aconseguir-ho posa en marcha un Norming que s'ha de complir totalment com pot ser portar uniformes, educació cap als superiors, etc... i com tots sabem la desobediència en aquests casos comporten un càstig sever.
D'altre banda per poder analitzar la seva figura com a líder hem de tenir en compte el triangle Ethos, Pathos i Logos. Si tenim en compte la persona de Jurgel veiem que si gaudeix dels 3 conceptes per ser un bon líder, però al agafar el paper dins d'un règim dictatorial perd l'Ethos ja que és molt difícil mantenir l'ética en un govern d'aquest estil.
Queda clar que aquest experiment no podia durar gaire temps ja que tal i com indica el nom de "la ola" és un fenòmen que s'escampa fàcilment i que pot comportar consequències molt negatives per a una societat que vol progressar i no caure en vells fantasmes del passat.
La pel·licula la Ola ens mostra com les persones amb un buit existencial es poden aferrar a una situació i crear-la completament.
ResponderEliminarQuan el professor els hi va preguntar que si pensaven que podria haver-hi una dictadura tots van dir un NO, pero despres de veure la pel·lícula et dones compte que si va passar durant la pel·lícula, ara també pot passar a ferrant-nos a problemes actuals com serien la crisis, l’inmigració... i aixó si sempre gràcies a persones amb problemes que no tenen una propia personalitat.
Si fem referencia a el TeamBuilding per Tuckman y Jensen ens donem compte com hi ha un norming i un forming. El norming apareix quan el professor comença a aplicar normes com la de portar uniforme, que quan ell entri es possin de peu...
Tot aixó va anant encadenant que fossin un grup consolidat en el que les persones que no seguissin els seus pensaments, forma de vestir etc.. quedessin exclossos de La Ola, aixó va fer que moltes persones com la Caro fos un obstacle per ells, tal punt que en Marco la pica, encara que la seva reacció va ser bona.
A la pel.lícula ens trobem amb un marc institucional i social que dóna la possibilitat de plantejar una experiència en el marc d'un grup d'alumnes en una relació de certa empatia amb un professor, que s'instal · la com a líder de la experiència emmarcada dins les activitats experiencials pautades per la institució.
ResponderEliminarA la pel.lícula apareix un tema molt interessant i que té a veure amb "las reglas del juego" o norming.
Les possibilitats per tant són molt amplies i van des d'aquells que assumeixen un compromís absolut amb aquestes regles en la mesura que fan sintonia amb les seves necessitats de normativitat, inseguretats i vulnerabilitats fins a aquells que es resisteixen a acceptar aquestes propostes indiferenciadoras i excloents des d'una posició personal de creure en si mateixos, en les seves idees i en la possibilitat de considerar postures diferenciades.
Per tant, em sembla particularment interessant com es va forjant el procés on l'adhesió a un conjunt de pautes o regles de conducta dilueixen la "Por a la llibertat", atorgant un sentit de pertinença a un grup amb les seves regles, el seu uniforme, els seus símbols, i els privilegis de protecció per pertànyer.
Per finalitzar diré que en aquesta película queda palès el poder d'un grup sotmès a un norming i a un rol acceptat per tots. Per tant, els homes vinculats entre nosaltres podem generar circumstàncies meravelloses però també fets sinistres.
Principalment hem de destacar que la pel·lícula "La Ola" no és un film com els anteriorment vist a classe. Aquest film dona lloc a un líder molt basat en les seves idees fins el punt de no veure la realitat, es a dir, tot líder a de veure quin es el millor camí per el seu grup; però aquest se'n oblida perquè només veu el que succeeix a classe i això li causa un greu problema. Com a conseqüència se li envà de les mans i provoca una situació de STORMING la qual fa que tot arribi al seu "caudal" tornant al grup a forma part del que vindria a ser el conjunt principal.
ResponderEliminarPer a mi aquesta pel·lícula ens obre els ulls, en quan a tindre present que la unió fa la força; però un cop el grup té força s'encari-la en un rol de superioritat cap a la resta i fa que s'oblidin del que realment es important per cadascun d'ells i no tan sols això sinó que arribin a excloure a tot aquell que no forma part del grup. Per tant podem veure que la pel·lícula "La Ola" esta enfocada en un líder que instaura una petita autocràcia totalitària.
En quan a pathos, ethos i loghos hem de deixa clar que el professor compleix amb tots ells com a professor, però un cop es líder s'accentua més el pathos i el loghos; però deixa endarrere el ethos per posar-se en el seu paper de dictador.
Per finalitzar jo crec que la idea principal de la pel·lícula es fer veure que en qualsevol època es pot instaura una dictadura sempre i quan i hagi un buit existencial a la societat i una insatisfacció la qual s'omple formant part d'un grup de masses.
Per a mi el punt principal de la pelicula es veure el desenvolupament que tenen els components del grup (excepte el líder) en tot el procés de la pelicula, on passen de ser un titanic a ser un grup. Sobretot a través del norming totalitari que s'imposa a la classe i en el grup per part del líder tant formal com moral de la classe. També em sembla interessant l'evolució del líder-professor del grup el qual era una persona intelectual, amb un ethos molt important, però que veiem que a mesura que avança la película s'obsessiona amb la classe i això fa qu no pugui veure el que en realitat està succeint el que passa el grup. Al final se'n adona perquè el grup que ell va crear se li va escapar de les mans i al final el va haver de rectificar i dissoldre.
ResponderEliminarEn la meva opinó el punt més interessant que mostra Die Welle és que presenta un mètode per dirigir organitzacions que mai s'hauria de fer servir per una empresa. El model que veiem és més propi de règims autocràtics però especialment per sectes.
ResponderEliminarAquest model de gestió de grups es nodreix de la identitat del grup. "El grup és especial i formar-ne part és un privilegi". Però també comporta unes responsabilitats en vers al grup i a "mantenir-lo pur". Aquesta manera de dirigir sovint porta a un fanatisme tal que anul·la als membres fins al punt de no sentir-se res fora del grup (com passa amb el noi que es suïcida a la película).
Objectivament aquest mètode de gestió de grups pot resultar eficient. Crec que no tant en un règim autocràtic, per mí la condició fundamental sería l'aïllacionisme. En aquestes condicions un règim fundat sobre aquestes bases podría funcionar. Però s'ha de tenir en compte que careix d'ètica construir una identitat de grup a través d'anul·lar i manipular als seus membres.