La pel·lícula està basada en una història verdadera, la de Ken Carter, entrenador de bàsquet al institut de Richmond (California). Aquest entrenador havia aconseguit els títulars dels diaris locals el 1999 després d'haver dirigit una sèrie de partits sense derrota tot superant els seus predecessors en resultats acadèmics per als seus jugadors.
Els Oilers de Richmond High es preparaven per a l'imminent campionat de bàsquet mentre la ciutat excitada amb el seu equip, invicte, i les graderies s'omplien de fans. No obstant això, una decisió de l'entrenador Ken Carter anava a dividir la comunitat va decidir tancar el gimnàs i es va negar a permetre que els seus jugadors entrenessin i juguessin allí en haver suspès els seus exàmens. Així va saber inculcar en els nois als quals entrenava la importància dels estudis, que hi havia un futur més enllà de les drogues, la presó i per descomptat que el bàsquet.
Gràcies a les situacions que ens plantejava la pel·lícula hem pogut analitzar el lideratge de K.Carter a través dels conceptes Logos, Pathos, Ethos, els quals es veuen situacions on l’ entrenador els compleix a la perfecció. La problemàtica dels jugadors ens mostra carències esportives a nivell col·lectiu i a nivell personal en la majoria de casos. Aquests jugadors els hem pogut classificar segons el criteri de col·laboradors de Hersey&Blanchard, tot i que no es veu tota la classificació al no ser un film propici per analitzar personatges segons aquest criteri. La part més important a analitzar és el doble canvi el qual podem exemplificar amb les 8 fases (situació d’ urgència, crear visió, quick-wins,...). En la primera situació de canvi la podem classificar a nivell esportiu, mentre la segona part d’ una vessant acadèmica on tots els jugadors i entorn evolucionen en direccions diferents.
Per últim s’ ha fet un símil amb el cas real d’ un entrenador de basquet, Phil Jackson, el qual hem establert semblances amb el model de leadership i els conceptes abans esmentats i treballats a classe. 
Coach Carter és un cas de lideratge portat fins a l'extrem. És una pel·lícula que defineix clarament el concepte de líder. Ken Carter, ex jugador afroamericà de l'equip de Richmond, ara convertit en el seu entrenador, desenvolupa una tasca crucial i molt difícil de portar a terme: motivar i inspirar a una colla de nois amb problemes, en un barri conflictiu. M'agradaria destacar un fet en concret de la pel·lícula en el meu comentari, com és el cas de la derrota en l'últim partit contra els Cougars.
ResponderEliminarEs pot considerar un fracàs com a líder per part de l'entrenador Carter el fet d'haver perdut el partit? No ha complert els seus objectius? Doncs bé, en absolut. Realment l'objectiu del senyor Carter era guanyar aquest partit? Crec que el fet de jugar al bàsquet i guanyar el campionat era l'escusa per a que aquests nois veiéssin l'oportunitat de ser quelcom més que uns delinquents anys després. Crec que fa servir el bàsquet com a font d'inspiració, per demostrar als seus jugadors i trasmetre'ls el sentiment d'inconformisme. Tots els seus jugadors tenien les suficients habilitats i coneixements per rendir molt més de que ho feien (M3) i ell simplement els ensenya el camí de la victòria mitjançant el mentoring fins a arribar al seu màxim performing (M4). Cal destacar l'influència de Timo Cruz, com un jugador conflictiu, terrorista al canvi. S'oposa per complet al sistema de Carter, però cedeix al final, i veu aquesta via com la única i millor.
En resum ,aquesta pel·lícula ens mostra un fet d'èxit en lideratge de col·laboradors. Tot i tenir un recolzament escàs, per no dir nul, de la direcció i la junta, l'entrenador assoleix el seu objectiu real: aconseguir un futur millor pels seus jugadors. El senyor Ken Carter és un exemple de líder motivacional, capaç de triomfar en el context més difícil.
Coach Carter és una pel•lícula que ens permet una altre vegada veure el comportament del veritable líder. Al mateix temps es poden veure clarament les diferencies que existeixen entre el veritable líder i el managment, en aquest cas representats per l’entrenador de Basket Ken Carter i la directora de d’institut.
ResponderEliminarLes principals virtuts que té el líder en aquesta pel•lícula són principalment que es preocupa no solament per els resultats esportius, que es realment la seva feina, sinó també es preocupa per els resultats acadèmics dels jugador i del seu futur. Aquesta mostra de Pathos el que comporta es implicar-se molt més en la seva tasca, implica dedicar moltes més hores i molts més problemes a la seva feina, i per aquesta tasca extra que realitza, no obté cap mena de reconeixement extra, ni cobren més, tan sols satisfà la seva autosatisfacció.
Per el contrari, la directora de d’institut no es preocupa en cap moment per el futur dels alumnes, l’únic que vol es fer la seva feina.
Un altre aspecte important que es pot veure a la pel•lícula es el que l’entrenador aconsegueix, es a dir la gestió del canvi, pesant per totes les fases, i totes les respostes per part de l’altre gent ( rebuig, pànic, ira, indignació, acceptació ...) i el procés del Team Building, es a dir, les accions que pren ( norming, castics, resultats acadèmics, respecte als contraris...) per tal d’aconseguir que l’equip de Basket pasi de l’estat en que es trobava, que era el titànic, al l’estat actual, el de equip d’alt rendiment.
Gràcies a aquesta gestió del canvi i el procés de Team Building aconsegueix aquets resultats tant positius, tant en l’àmbit esportiu, com en l’àmbit acadèmic.
La pel•lícula de Coach Carter ens permet veure com una bona gestió d’un autèntic líder pot fer canviar els resultats d’un grup. L’antic entrenador utilitzar un mètode basat en el management que podem observar que no li dona resultats. Al principi de la pel•lícula també hem pogut observar que la directora no dona facilitats per desenvolupar aquest nou mètode de lideratge.
ResponderEliminarCom hem pogut observar el líder no es preocupa únicament per els resultats esportius, sinó que també vol aconseguir que els jugadors de basquet estudiïn per que així podran anar a estudiar a la universitat. Com vam comentar a fòrum el líder compleix amb Ethos, Pathos i Logos. El líder dedica bona part de temps (sobretot al final de la pel•lícula) a intentar formar als seus jugadors i aconseguir que compleixin el seu contracte.
Podem dir que el líder aconsegueix la gestió del canvi passant per totes les fases: situació d’urgència, marcar objectius… Tocant el tema del teambuiling podem afirmar que assoleix l’objectiu de crear un equip d’alt rendiment a traves d’un norming i un performing posterior.
Com hem pogut observar al final de la pel•lícula aquest tipus del lideratge triomfa tant en l’àmbit esportiu com en l’àmbit acadèmic ja que els alumnes aconsegueixen treure bones notes i anar a la universitat.
La cinta Coach Carter és un gran exemple per veure un líder que no nomès es limita a la feina, sino que es preoucupa per els seus colaboradors i els vol potenciar fora de l'àmbit del treball. En aquest cas el lideratge de Ken Carter té molt més mèrit ja que pretèn que els seus jugadors estudiin per a que es construeixin un futur en una societat que s'autolimita. Aquesta acció porta en algun cas a salvar la vida dels seus colaboradors, com és el cas d'en Timo.
ResponderEliminarKen Carter compleix totes les qualitats del líder de Ethos, Pathos i Logos y es veu durant el film. No considero la directora com un líder antagonista, pero és cert que en la seva gestió del institut predomina el logos.
Ken Carter lidera un clar procès de creixement de colaboradors. Els casos més visibles són els de Timo Cruz, a qui treu del carrer i Battle, que és un dels jugadors que més descuiden els estudis. Els dos passen de M3 a M4.
En el procès de 'canvi' veiem certs factors que obstaculitzen la acció del líder. El més clar és la societat, que s'autolimita. A Richmond no es graduen la majoria dels alumnes i pocs arriben a la universitat. Aquesta mentalitat fa que la gent nomès es preoucupi del bàsquet i quan l'entrenador Carter tanca el gimnàs i suspèn partits es posen en contra seu. Però Carter confia cegament en els seus jugadors i la seva actitud els fa creure en si mateixos.
En general és una película molt bona per treballar molts dels conceptes de lideratge que estem treballant al curs.
En la visualització de la pel·lícula de Coach Carter podem observar com les diferents teories de lideratge estudiades en l’assignatura es veuen reflexades en el principal protagonista, l’entrenador Carter.
ResponderEliminarAquest entrenador des de el moment en que accedeix a entrenar a l’equip de bàsquet ja s’observen els trets que va definir Aristòtil (Ethos, Logos i Pathos).
També cal dir que l’entrenador en un començament té l’autoritat formal que l’atorga el mateix càrrec d’entrenador però a mesura que el seu personatge evoluciona obté la moral.
L’entrenador fa ús de diferents barrets segons la teoria de Goleman. Podem diferenciar clarament el de dissonant quan comenta “no soc el professor, soc l’entrenador”.
Per el que fa a la teoria de TeamBuilding de Tuckman i Jensen observem com en un primer moment quan ell agafa l’equip que és un titànic, instaura un norming i un forming que amb un performing posteriorment evolucionen cap a equip d’alt rendiment. Aquesta evolució la podem observar dues vegades al llarg de la projecció.
Segons la teoria de Blanchard i Hersey trobem diferents personatges però en canvi no hi trobem de totes les fases.
M4: Dereck Carter. Es un jugador que sap i vol.
M3: Timo Cruz. Es un enorme jugador que sap però que en canvi, no vol.
Coach Carter tracta diferents conceptes estudiats a clase.
ResponderEliminarPero va mes enllà ja que intenta canviar la mentalitat cultural de la societat americana.
L'entrenador Carter que ja havia estat jugador de l'Universitat de Richmond adquiereix el treball d'entrenador amb una mentalitat molt diferent a la dels resultats.
Ell intenta oferir una altre via que no sigui el basquet, per que els estudiants tinguin un futur millor.
Per tant podem dir que segons els trets que va dir Aristotil te molt de Loghos i molt Ethos, que el demostra desde un bon principi.
El phatos el va mostrant mes timidament per no obtenir un rol paternalista amb els seus jugadors, pero tambe en té.
En aquest film podem observar dos tipus de gestió del canvi.
Un en la via d'estudiants i un altre com a esportistes. O més ben dit fins que guanyen el torneig, i despres.
L'entrenador Carter es topara amb un nul recolzament de la directiva i es veura obligat a prendre mesures drastiques per seguir fidel a la seva etica.
Per ultim Ken Carter empren un procès d'evolució de colaboradors. Els casos més visibles són els de Timo Cruz, a qui treu del carrer i Battle, que és un dels jugadors que més descuiden els estudis. Els dos passen de M3 a M4.
Ha sigut una pel·licula molt interesant ja que sa vist plastificada en exemples reals com es el cas del ja retirat Phil Jackson. Una llegenda de innovació i gestor de grups en el món del Basket.
En aquest film de "Coach Carter" observem l'evolució que sofreix un equip perdedor amb l'arribada de Carter a l'equip. Aquest instaura un norming que crea disciplina i despres aconsegueix inculcar un performing que desenvoca en un equip d'alt rendiment.
ResponderEliminarTot això sense deixar de banda la seva filosofia en que el basquet no ho és tot i els estudis son igual d'importants ja que nomes 1 o 2 possiblement arribin a jugar a la NBA. Per tan, per ell formar-los com a persones i que tinguin altres sortides apart de la presó i les drogues és molt important. Veiem que fins i tot és capaç de tancar el gimnàs en contra de tota l'opinió pública i la directiva escolar que choca amb el complet suport dels seus jugadors.
Per tant podem diferenciar diferents barrets que adopta Carter segons el moment i el personatge que té davant en cada cas. Per posar exemples segons la Teoria de Blanchard, veiem Timo Cruz i Junior Battle que durant molts moments de la pelicula son M3 però l'actitud de Carter els ajuda a transformar-se en M4.
Sembla difícil creure que aquesta película esta basada en fets reals però els bons líders són aquells que fan coses diferents i que per tant s'arrisquen prenent decisions noves e innovadores. Durant el debat vam posar d'exemple el veterà entrenador de la NBA Phil Jackson.
En aquesta pel·lícula veiem un clar exemple de lideratge. Un clar exemple d'un entrenador-educador, que deixa a un costat el rendiment esportiu per centrar-se en l'educació dels seus jugadors, passant aquests de ser un grup indisciplinat (Titanic), a convertir-se en persones preocupades per la seva formació i futur. Per tant l'entrenador Carter és un líder que es preocupa pels seus colaboradors dins d'un climax de limitació.
ResponderEliminarPer tant al meu parer l'entrenador Carter compleix amb totes les qualitats aristotèliques. Té ethos com es demostra en l'acció de tancar el gimnàs fins que els jugadors no arribin a la nota mínima exigida pactada anteriorment i plasmada en un contracte. També té pathos, com es demostra en l'escena que en Timo acudeix a casa seva després d'haver contemplat com mataven al seu cosí, l'entrenador li ofereix el seu suport. I per últim també té logos com es demostra partit rere partit i finalment aconseguint que els nois arribin a la nota mínima exigida.
D'altre banda al film també s' observa un clar procés, de creixement de colaboradors. Els casos més clars són el del Timo i en Battle, persones que sabien pero no volien (M3) a colaboradors que volen i poden (M4).
Per tant com a conclusió diré que és una gran película per veure com un bon lideratge, pot aconseguir els objectius tot i tenir en contra una societat que s'autolimita i que acaba cedint davant la insistència i la fe de l'entrendador Carter en els seus nois.
Coach Carter és un pelicula que ens mostra l'autentic lideratge, el que té trets de lidership, i en alguns moments puntuals quan les situacions ho requereixen en té de management.
ResponderEliminarComençant per el el principi, podem observar un grup de nois que juguen a basquet, un grup no un equip, ja que cadasqú fa la seva i no actuan buscan el bé i els objectius del colectiu. Amb l'arrivada de l'entrenador Carter, i els seus metodes, al principi amb un estil clar de management, ón ell és el que mana, i si volen participar de l'equip hauran de fer cas de les seves normes (fins i tot signan un contracte). Però també és un gran motivador des de el primer moment. A mesura que va coneguen als nois sap com a de tractar a cadasqun d'ells.
En Carter és un gran líder ja que es preocupa i molt per l'equip de basquet i per fer un bon paper i competir, però el seu primordial objectiu és la formació d'aquests nois de l'equip, per a que les seves vides no siguin com la de molts altres nois de la mateixa ciutat que han acabat malament, fins el punt de que no deixa jugar l'equip de basquet, fins que tots ells tinguin bons resultats academics.
En Carter té ethos, pathos i logos, ja que té empatia amb els seus jugadors, té etica, ja que considera que les coses s'han de fer d'unes bones maneres, que no tot s'hi val ( per exemple quan comencen a guanyar, i els seus jugadors es fiquen amb els de l'altre equip, i ell diu que això mai més) i sobretot té un gran logos, que és que aquest nois arrivin a algun lloc a les seves vides.
L'entrenador va agafar un grup de nois, i poc a poc va anar conquerint tots el passos fins a fer-lo un equip d'alt rendiment, amb coses per el camí que ajudaven, com les petites victories que es van aconseguin, que fan que encara s'involucrin més els nois, i amb algunes dolente com la destitució, que al final no s'arriva a produir ja que els seus jugadors es planten perque volen que ell sigui l'entrenador. Un fet que demostra que s'ha sapigut guanyar la confiança i el respecte d'aquells nois que al principi "l'odiaven".
Amb aquesta pel•lícula veiem com un entrenador, que havia sigut antic alumne i sap els problemes que hi ha al institut, vol començar de zero, fins i tot tenint en contra a tots els professors, directora i pares dels jugadors. L’entrenador Carter els vol fer veure que tot és possible, si un s’organitza be i te disciplina.
ResponderEliminarLa clau del grup està en la interacció entre els diferents membres. Aquests depenen uns dels altres i comparteixen objectius comuns. La pel•lícula ens fa veure lu important que és la unió d’un grup.
Podem dir clarament que el gran líder és l’entrenador Carter, ja que des d’un principi intenta aplicar una disciplina correcte, per així fixar una única direcció. Carter és qui recolza l’equip, tot el que diu ho consideren com a correcte i tots li fan cas sense protestar, perquè tots veuen en ell un bon líder.
Els motius pels quals l’equip el veu com un LIDER: és una persona que imposa respecte i educació, te una comunicació verbal molt poderosa. Té qualitats tècniques, tàctiques i personals. L’entrenador els fa veure que sap el que es diu i per això és un gran exemple a seguir, també cal a dir que gràcies a la seva trajectòria. És un líder amb carisme, es veu en la situació en la que Cruz va a la seva pròpia casa a demanar-li de tornar a l’equip, (justament quan acabaven de matar a un familiar seu), i és en aquest moment que Carter es mostra sensible i que es preocupa per la vida personal dels seus jugadors.
És un bon líder perquè recompensa i sanciona quan ho ha de fer, fixa unes normes des del principi i qui no les respecte té càstig, però també els facilita quan s’ho mereixen. A més de jugar, es preocupa molt per els estudis dels seus jugadors, vol una educació correcte i per això els hi exigeix uns mínims. Carter és un líder autocràtic, destaca la seva autoritat personal, assumeix tota la responsabilitat de les decisions, inicia accions, les dirigeix, motiva i controla a les persones.
Un altre factor és el poder de convenció que té sobre els altres. Té confiança en si mateix, sap que els portarà a guanyar i que aconseguirà convertir-los en grans jugadors i persones.
Per tant, Carter aborda clarament la postura d’un bon líder. A més, cal a dir que compta amb una motivació intrínseca, és a dir té la seva pròpia motivació personal i això li fa arribar molt lluny com a persona i com a líder.
Per acabar, haig de dir que Coach Carter és una pel•lícula que m’agrada molt i torbo que és un molt bon exemple per mostrar com un líder aconsegueix els seus objectius i influeix en les persones.
El film Coach Carter, el podem avaluar des de diferents perspectives. Primerament si parlem del Teambuilding de la pel·lícula ens trobem amb un grup de nois que representen el Titànic dins la organització. Un equip completament perdut, ja que en ells apareixen un seguit de problemes, ja siguin familiars, com problemes amb les drogues, delinqüència... Un grup de nois difícils i els quals el entrenador Carter tindrà que ajudar, a convertir-los en un equip d'alt rendiment, ja sigui per assolir resultats (guanyant al basquet) com resultats educatius (poder anar a la universitat).
ResponderEliminarSi ens fixem mes en el entrenador podem observar que compleix les dues autoritats la moral i la formal.
Segons Aristòtil podem afirmar que el capita Carter té Pathos, Logos i Ethos.
Si ens fixem en el Pathos, un exemple clar que apareix a la pel·lícula, es quan un dels nois conflictius va a casa seva perquè no te ningú i necessita ajuda.
Logos en té, ja que sap de basquet.
Per últim Ethos, durant el film es mostren varies escenes on es pot observar que en fins i tot quan tot va malament i quan no té suport de la direcció... ell segueix amb la seva ètica i els seus ideals.
Dins la pel·lícula, ens trobem amb diferents subordinats dins el equip de basquet. Es veu una evolució en la majoria, sobretot en el sentit dels estudis ja que la majoria eran un M3, Sabe y No quiere, i poc a poc quan veuen que ho poden perdre tot, i van a favor del seu capità passen a ser M4, saben y quieren.
Dins aquesta pel·lícula, s'han pogut observar moltes relacions amb altres pel·lícules que ja hem vist, una de elles es el paper que desenvolupa la mare dins los chicos del coro.
En la pel•lícula d’aquesta setmana Coach Carter podem observar clarament les característiques de un líder i les fases per les que passa el lideratge de Ken Carter per aconseguir que un grup de nois conflictius sense futur (clar exemple de un Titanic) de una escola nord-americana que juguen a basquet on la temporada passada nomes havien guanyat 4 partits, passi a ser un equip de alt rendiment i assolir els objectius de crear un equip molt competitiu encara que no es guanyi el campionat perden la final però donant la cara fins al final i com aconsegueix que aquets nois treguin bones notes i tinguin un bon futur anant a la universitat cosa impensable en la situació que es trobaven abans d’arribar Ken Carter.
ResponderEliminarKen Carter encoratjava als seus jugadors, els motivava però també els disciplinava amb un estricte norming, l'objectiu era que entenguessin que no nomes era guanyar, era treballar en equip, establia estratègies de joc mitjançant exemples i les hi donava a conèixer de manera que ells es motivessin amb noms de dones(germanes). Al mateix temps el s hi donava suport moral com a estudiants , va veure que tant l'esport com als estudis l'actitud i l'educació eren importantíssims per poder guanyar i créixer professionalment i ser millors en la vida.
El lideratge de Ken Carter els ajuda a poder guanyar més partits, a augmentar el rendiment de l'equip, a formar un equip i treballar com a tal, apreciar millor les seves fortaleses i oportunitats de millora,a canviar els seus hàbits de jugar individualment i no com un equip, els ajuda a canviar els mals hàbits d'estudi que tenien però sobretot els ajuda a millorar com a persones.
ADuran
En la pel•licula de Coach Carter es veu un lideratge per part d K. Carter, l’entrenador d’un equip de bàsquet d’institut. Ell no busca els mateixos resultats que els altres, ell comença a entrenar a un equip perdedor i enfonsat i vol que els nois estudiïn per poder ser algú al futur. K. Carter instaura un norming a l’equip per a crear disciplina i desprès aconsegueix inculcar un performing que fa que arribin a equip d'alt rendiment.
ResponderEliminarMirant la teoria donada a classe, podem estudiar de la pel•lícula el concepte de gestió del canvi. Hi ha dos canvis diferenciats, fins a que guanyen el torneig de nadal, i després n’hi ha un altre.
Carter agafa segons el moment i el personatge un barret diferent. Per posar exemples segons la Teoria de H&B, veiem Timo Cruz i Junior Battle que durant molts moments de la pel•lícula son M3 però que Carter els ajuda a convertir-se en M4.
També va sortir el debat a classe que si és necessari haver practicat l’esport abans de poder ser entrenador i sembla que no és necessari, encara que ajuda moltíssim. En aquest cas Carter si que havia sigut jugador, per tant en mols moments podia saber que fer en diferents situacions.
Kevin Vicente
L'element més iomportant a destacar en aquesta pel·licula es el teambuilding, el canvi de un "titanic" a un equip d'alt rendiment. Començan sent un Titanic on l'equip està molt dividit i on hi han moltes baralles, pero amb l'arribada de l'entrenador Carter aplica un forming molt estricte al seu equip. A partir d'aquí l'equip comença a millorar i encara més quan aplica el norming on predomina l'acció-reacció. Tot sembla que va bé, però a la meitat de la pelicula hi ha un storming, hi han discusions amb els pares, la direcció de l'institut i els propis jugadors a causa del tancament del gimnàs.
ResponderEliminarCom per exemple la indumentària, els suicidis i les flexions per causes com arribar tard o ser arrogant amb els rivals i el tancament del gimnas com a conseqüència de les males notes a l'escola dels jugadors.
L'altre factor a tenir en compte a la pel·lícula són els col·laboradors, al cual podem aplicar per a la teoria de Blanchaard. Amb timo podem dir que al principi es un M3, un sabe y no quiere, inclusive arriba a ser un terrorista del canvi. Pero amb el entrenador Carter el motiva i fa que sigui un M4 i rendeixi bé.
Un altre col·laborador pot ser el fill, que seria un M4 i rendeix durant tota la pel·licula.