Che, el argentino

La pel·lícula Che, el argentino es una pel·lícula molt representativa de la visió i el lideratge d’un líder. Principalment es una pel·lícula basada en fets reals sobre la revolució que va haver-hi a Cuba cap a l’any 1955, encarrilada per Fidel Castro com a líder formal i com a màxim càrrec per excel·lència; però per altre banda trobem Che Guevara un líder mogut per un sentiment i estimat per tothom; es a dir, podem interpreta que aquest fa el paper del líder moral.

Aquesta pel·lícula ens facilita la visió del canvi, en el sentit que passa per totes les etapes. Inicialment tenen la urgència de canviar el president del govern degut a la dictadura que pateixen,  desprès podem observar que tenen la visió de canvi i l’actitud de reclutament per captar a més seguidors.  Un cop format el grup, la guerrilla comença a envair territoris amb rapidesa complint objectius secundaris però obtinguen resultats ràpids (QUICK WINS), de manera que consoliden les millores. Tan sols ens quedaria veure  la institucionalització de nous mètodes però que en aquesta pel·lícula no surt degut a que hi ha una segona part.

Per altre banda hem de tindre present que el Che es un líder amb uns objectius clars i que per tal d’aconseguir el seu objectiu ha d’utilitzar els barrets segons les situacions que es donen. A la primera meitat de la pel·lícula observem com Che s’enfoca més en un lideratge enfocat amb barrets resonants per tal de formar el grup i establir una visió conjunta. En canvi a la segona meitat podem veure un Che Guevara amb barrets disonant, de forma que agafa més poder i es torna més autoritari i dona lloc a que es el que porta el timó.

Per finalitzar hem de tractar el tema sobre el pathos, ethos i loghos... En Che considerem que té aquests tres atributs. El seu logos es aconseguir canviar la dictadura que pateix Cuba, per tant té un objectiu clar. També podem observa com és una persona amb molt empatia, que es posa en el lloc dels altres, i on la gran majoria de la població Cubana l’idolatra, encara actualment. I finalment l’ètica, que seria la part mes discutida sobre aquestes tres virtuts. Nosaltres considerem que encara que per aconseguir el seu objectiu fessin servir la violència i la guerra, ho feien perquè era l’únic camí que hi havia, ja que primer van intentar demandar al dictador però la justícia no va actuar. Per tant creiem que el Che és una persona amb una ètica molt destacable, i que si podia evitar la violència ho feia.

Los chicos del coro

“Los Chicos del Coro” és una pel·lícula ideal per veure el treball en equip,però és encara millor per analitzar el procedir d’un bon líder, que és planteja els objectius que té amb el seu grup, que els fa veure cap a on dirigir-se com a equip i com a persones i que sap treballar amb els valors i la bona comunicació que té amb tots ells. Ens fa veure com passa de ser en principi un grup de companys de l’internat, al compromís i passió aconseguides gràcies a la coral que es forma.

Al principi el professor Clement no té una comunicació bona amb tots ells per la falta de cohesió del grup i per la falta de valors dels nens, però a poc a poc anem veient com Clement, com a característica pròpia d’un bon lidership, aconsegueix establir una comunicació amb el grup, fent-los sentir bé i fent-los veure que no tot el que fan està malament. També les seves capacitats que aporta cada un d’ells al grup. D’alguna forma els fa veure la necessitat de dependència que tenen uns amb els altres, per tal de que la coral funcioni correctament. És a dir que les debilitats d’uns es contraresten amb les fortaleses dels altres. Podríem dir en aquest cas, els “tenors amb els aguts”.

 

En aquesta pel·lícula podem veure els dos tipus de líders que pot haver-hi; Clement Mathiew, com un líder que sap conduir al seu equip cap al fi que es proposa, en aquest cas la música. Aquest es dona temps per a la reflexió per saber com actuar davant situacions problemàtiques.

I per altre banda tenim l’altre líder representat per el director de l’escola: Rashin. És un clar management que no sap controlar les seves emocions i que ho enfoca tot de forma equivocada, i és veu en els seus resultats al no poder controlar als nens. Es veu clarament amb el seu mètode d’acció-reacció, que el fa ser impulsiu i per tant no dona temps a la reflexió.

Titanes



L’acció es desenvolupa a la ciutat d’Alexandria, Virginia l’any 1971 on s’estaven donant molts conflictes entre races que van derivar cap a un odi entre les parts.  Enmig d’aquest enrenou es troba el nou entrenador del equip de futbol americà,Herman Boone.

L’entrenador haurà de liderar un grup multiracial amb molta tensió i col·laborar amb els que fins ara eren elslíders, Bill Yoast(segon entrenador) iGerryBertier(capità). A demès s’inclourà un nou jugador degut a aquesta fusió que desenvoluparà un paper principal Julius Campbell.

El mètode de lideratge que es segueix bàsicament es relaciona amb el terme MANAGEMENT, es a dir un lideratge basat en el poder i en la jerarquia, “Esto no es una democracia, es una dictadura y yosoy el dictador”. Tot hi això en alguns  moments si que es donen accions relacionades amb el LEADERSHIP on delega poder i es posa al nivell de tothom,” No soy un salvador, ni Jesucristo, ni Martin Luther King, ni el conejo de pascua. Solo soy un entrenador, solo un entrenador de futbol”. Per aquest motiu es difícil definir si el seu lideratge. Busca els resultats o es centra mes en les persones?. El definirem com un entremig entreautocràtic i democràtic, tenint present que busca la victòria per sobre de tot i que per aconseguir aquest objectiu ha de tenir un equip motivat, unit i coordinat. Ajudarà als jugadors a aconseguir tots els seus reptes tant en l’aspecte esportiu com acadèmic.

El motiu per el qual es pot permetre un lideratge tant dur i que els altres líders l’aprovin es deu a que els jugadors tenen una actitud positiva cap als objectius, es a dir, saben fer el que els hi demanen i a demes volen fer-ho.  Els jugadors creuen en la integració i volen aconseguir el trofeu estatal. Aquesta situació fa que Boone intenti potenciar i desenvolupar als jugadors, es adir, EMPOWERMENT.

En conclusió, el lideratge de Herman Boone compleix els 5 nivells de Maxwell on observem com evoluciona passant per els esglaons de posició, permís, producció, desenvolupament de persones i personatge. Assolint aquets nivells es converteix en un bon líder. En la teoria del teambuilding també es reflexa aquesta evolució on a través del forming i norming passem de la imposició a la integració.
Titanes es una bona pel·lícula per treballar tots aquets conceptes.

Management vs Leadership

Avui, a la primera sessió de l'assignatura, hem posat sobre la taula la diferència existent enter Management i Leadership. Són conceptes que moltes vegades s'utilitzen com a sinònims: direcció i lideratge, cap i líder,... però que tenen clars matissos.

Tot i així, la conclusió final és que com diu Dave Ulrich (2004), ambdós son dues cares de la mateixa moneda.  La gestió i l'administració de persones és necessària però no suficient (Logos). Només aquells/es que donen un pas endavant en la relació amb els seus col.laboradors (Pathos) i la seva exemplaritat (Ethos)són els veritables líders. Per desgràcia, avui en dia no hi ha gaires... d'aquí la desafecció política, per exemple.

Justament, he obert voluntàriament el debat, potser ja massa trillat, però que encara ens dóna inputs, sobre si Guardiola i Mourinho eren veritables Del primer no se'n dubta gaire, però del segon jo, personalment, en tinc molts.